Bloc is bloc

Amics de Joan Valls, apanyat

2008-01-19T10:09:00.000+01:00

Ja m'he fet amb els defectes de visualització que afectaven el css del bloc Amics de Joan Valls sobre MS Internet Explorer, i que havia esmentat de passada a l'article anterior.
Abans es veia així:

Si vos hi fixeu, es crea un marge extra a la caixa que conté la barra lateral, com a conseqüència del bug de l'Explorer segons el qual dobla el marge esquerre dels elements flotats a l'esquerra. Això desencaixa l'alineació i crea un lleig escaló entre la capçalera i el marge esquerre de la barra lateral.

Ha bastat el truc afegir una línia al css de la barra lateral:

{display:inline;}

i ara ja es veu amb les caixes de la capçalera i de la barra lateral alineats:

A més, he corregit el contorneig de la imatge de Joan Valls que feia que el títol del poema i els primers versos fluïren a la dreta.
Les previsualitzacions que he utilitzat provenen de Browsershots i si n'esteu interessats, podeu trobar-ne més ací. Només com a exemple del que deia l'altre dia de l'antialiasing, vegeu com es veu el text amb Safari sobre Windows:

Ara només cal que em faça amb els perills que assetgen aquest bloc-is-bloc :(

Visualitzacions diverses i antialiaising

2008-01-13T13:36:00.000+01:00

En les darreres setmanes he estat dedicat a fer un repàs al disseny de tres dels blocs on participe, més en primer pla ací i a La paraula nostra, i més en un segon pla a Amics de Joan Valls. Com que treballe amb mac i no tinc cap ordinador que còrrega sobre windows ni a casa ni a la feina, no tenia cap manera de comprovar com es previsualitzen els canvis que anava introduint en el css i l'html. Ara he trobat un servei en línia que fa captures de pantalla d'aquelles pàgines que es vulga amb diferents navegadors i diferents sistemes operatius. Es tracta de Browsershots i el resultat ha estat poc encoratjador.
Mentre que La paraula nostra es veu passablement bé –si no fos pel problema de l'antialiasing, tan en windows com en linux, i del que m'ocuparé després– i Amics de Joan Valls també, llevat d'algun desbordament del text que espere resoldre en breu, la visualització d'aquest bloc sobre windows, especialment, però també amb alguns navegadors de linux és prou defectuosa.
Això afecta, sobretot, el navegador Internet Explorer, el qual, com sabeu, és el més utilitzat pels internautes en estar instal·lat i configurat com a navegador per defecte en tots els ordinadors que corren windows, és a dir, en més del 90% dels ordinadors. Tot i el relatiu èxit de navegadors més ben dissenyats i menys intrusius que l'Explorer en el món windows, com ara Opera i Firefox, el ben cert és que lamentablement encara hem de comptar que el gros de les visites que rebrà un lloc web serà amb l'Explorer i, per tant, si volem que el nostre lloc es visualitze tal i com l'hem concebut, ens veiem obligats a fer alguns trucs per superar les seues limitacions i els seus capricis, per no dir la seua defectuosa i abusiva manera de mostrar en pantalla el codi.
Vos pose un exemple. Aquesta és la captura que ha fet Browsershot d'aquest bloc amb Firefox 2 sobre Windows 2000 (punxeu-hi per veure-la més gran):

Així és com està previst que es veja Bloc is bloc, llevat de l'efecte pixelitzat de les lletres –l'antialiasing que deia abans– i com s'hauria de veure en qualsevol situació. Tanmateix, si esteu fent servir l'Explorer, ho deveu veure d'una manera completament diferent. Segons Browsershots ho veieu d'alguna d'aquests maneres.
Així, amb MS Internet Explorer 7.0 sobre Windows XP,

amb la qual cosa han desaparegut del seu lloc dues columnes que haurien d'ésser a la dreta del cos principal i que imagine que deuen aparéixer al final de tot. Crec entendre que es tracta del problema descrit en aquesta pàgina, un bug prou conegut de l'Explorer, segons el qual dobla la quantitat de marge de cada element flotat a l'esquerra, de manera que, en aquest bloc, les columnes de la dreta, senzillament, no caben en la caixa que els conté, i són desplaçats al final de la pàgina. He estat provant amb les solucions que s'hi proposen, però encara no he trobat la tecla que resolga el problema. Continuarem investigant.
De tota manera, encara pot ser pitjor, com veiem ací, un exemple de MS Internet Explorer sobre Windows 2000:

Directament, ni s'hi veu, i per a açò no sé si sóc capaç de trobar altra solució que recomanar als visitants d'aquest bloc que facen servir el Firefox, que a més té molts altres avantatges quant a seguretat i funcionalitats especials, de les quals ara no parlaré.

Altre assumpte és el que esmentava de l'antialiasing, que resulta molt desagradable quan es tracta de pàgines amb molt de text, com ocorre en qualsevol bloc. Ocorre que, quan un objecte requereix més resolució d'eixida de la que és capaç la resolució estàndard dels monitors dels ordinadors, les línies que no són absolutament verticals o horitzontals apareixen pixelitzades. Vegem uns exemples.
Ací tenim la capçalera d'aquest bloc tal i com es veu amb Firefox sobre windows:

Si fem una ampliació veurem que les línies dels caràcters presenten un aspecte pixelitzat, com si estigués ratat:

Aquest desagradable efecte ja fa molts anys que es va resoldre molt satisfactòriament al sistema operatiu MacOs amb la introducció d'un filtre precisament anomenat antialiaising i que permet que les imatges d'alta resolució, com ara els tipus, es presenten en pantalla d'una forma més agradable. Vegeu com es veu la mateixa capçalera amb Firefox sobre MacOs X:

Els caràcters ja no es veuen tan pixelitzats com en el cas anterior i apareixen com si estigueren millor traçats, més ben definits i, per tan, resulten més agradables i, sobretot, més bons de llegir. Tanmateix, aquest efecte s'aconsegueix amb un engany del cervell: a determinades resolucions, l'ull és incapaç de distingir clarament entre el fons i el primer pla –la gestalt dixit – de manera que si incloem uns pocs píxels que hi facen una transició als màrgens de les línies, el resultat és, paradolxalment, que percebrem els límits d'una manera més nítida. Vegeu l'ampliació de la imatge anterior:

Veiem que al voltant dels caràcters hi ha uns píxels grisos que els empasten sobre els fons. En la imatge amb zoom, l'efecte és desagradable però, a resolució normal, aconseguim un text més fàcil de llegir. Això encara és més important per a llargs fragments de text, com els que solen aparéixer als blocs.
Sembla que a les darreres versions de Windows, s'hi ha inclòs una funcionalitat que emula el filtre d'antialiaising del Mac, el ClearType però cal activar-lo i tinc entés que presenta algunes incompatibilitats de fonts. Feu la prova i digueu si millora un poc.

Que sigueu molt productius l'any vinent

2007-12-27T08:34:00.000+01:00

Gràcies a dimoni.

Com fer un blogroll amb fluxos d'actualització

2007-12-26T14:12:00.000+01:00

Des de fa un temps, tant a La Paraula Nostra com ací, venim fem servir els linkroll que forneix del.icio.us per a injectar dinàmicament els enllaços als llocs que visitem i ens agrada guaitar-hi. Però aquest mètode no permet tindre en la pàgina del bloc les actualitzacions que van donant-se en ells i cal recórrer a un agregador extern o un lloc web que faça aquesta funció. Aquests llocs, d’una manera o altra, ofereixen aquest servei d’embeure, amb una petita porció de codi, normalment javascript o flash, els fluxos d’actualització que prèviament hi has creat. Però em trobava amb alguns problemes sempre: un era que, en quasi tots, en traslladar l’script al bloc també es trasllada amb ell alguna característica de l’estil sobre el qual no sempre és possible tindre control o, en el pitjor dels casos, tot el widget s’importa amb un layout complet del tot diferent al disseny del bloc. En aquells que eren més transparents quant als estils que incorporen, de vegades resulta complicat poder fer-ne un digest, un conjunt de fluxos agrupats en un únic widget.
El primer que vaig intentar va ser el fantàstic FeedBurner, sobre el qual està bastit el millor lloc de feeds en català, el Blocs de Lletres. Aquest lloc és un exemple del que es pot fer amb bon gust i hores per davant, un bon grapat de fluxos i un domini notable del codi xml i css. Però no era la meua pretensió fer un lloc amb aquella complexitat, sinó només fer un índex per al nostre ús particular i per a qui ens visitara i volgués fer-lo servir. Volia una cosa més modesta, més amanoseta, que ocupara un espai igualment modest en el conjunt del nostre bloc.
Vaig intentar-ho amb alguns serveis que, per altra banda, poden resultar ben útils en moltes de les ocasions que s’utilitzen: Feevy, FeedRider, BlogRolling, FeedYes, i algun altre, a més de l’esmentat FeedBurner, i amb els quals, fent els ajusts necessaris, també podria fer-se d’una manera semblant.
Però al final em vaig decidir per FeedDigest, que em permetia:

crear fàcilment un grup de fluxos de diferents llocs en un únic digest i embeure’l en javascript com un element del blogroll;
personalitzar el codi html per a fer-lo coherent amb el disseny del bloc, sense que quasi cap element intrusiu; només incorpora al final del blogroll una petita imatge blaveta amb el logo que enllaça amb el web de FeedDigest i que no he estat capaç de modificar.

Vegem com ho he fet.

Cal, com sempre, enregistrar-se amb un nom d’usuari, password, etc. al web FeedDigest.

Per crear el primer digest, cal entrar un flux d’actualització que previament haurem obtingut del lloc que volem incorporar. Una vegada aquest primer feed ha estat acceptat, li donem un nom significatiu al digest, triem una plantilla –la que ve per defecte ens val per ara– i anem al final de la pàgina on guardem els canvis. De moment encara no podem afegir més feeds.

Si baixem més avall, podem triar una plantilla i veure’n una previsualització aproximada de com ens quedaria al bloc.

Quan el tenim guardat podem, ara sí, afegir els fluxos que vulguem que aparaguen agrupats.

Ara podem repassar la configuració del digest: l’orde, ascendent o descendent, en què volem que aparaguen les actualitzacions; la nostra zona horària; el nombre d’ítems que ha d’incloure, fins a un màxim de vint-i-cinc; la codificació de l’eixida –la UTF-8 que ve per defecte és l’adequada per a les llengues del nostre entorn–.

Si baixem més avall, podem triar una plantilla i veure’n una previsualització aproximada de com ens quedaria al bloc.

Si teniu nocions d’html, podeu també accedir a les opcions avançades de personalització des d’ací. Si esteu satisfets, tornem al nostre Panell de control punxant sobre Your Control Panel al cantó superior esquerre de la pàgina.

Des del Panell de control, expandim, en punxar sobre el nom, la finestra del nostre digest:

I punxem sobre Get inclusion code for your page. En la pàgina següent copiem el fragment de codi que més ens apanye –podem triar entre diferents formats; el més funcional en qualsevol situació, per ara, és l’html/javascript–,

i l’enganxem en la plantilla del nostre bloc on volem que aparega.

Podeu veure un exemple de com queda a la vostra dreta, al linkroll titulat Sindicat d’edublocs.
El servei, en la seua modalitat gratuïta, té algunes limitacions quant al nombre de digest que és possible crear, com a la quantitat de fluxos que s’hi poden incorporar en cada digest, però per a un bloc de les dimensions d’aquest, de moment ja va bé.
Salut.

Una proposta de webquest

2007-12-16T10:34:00.000+01:00

NOTA: Aquesta activitat la vam realitzar al curset de web 2.0 a l'IES E. Merello el passat 21 de novembre. El trasllade ací per a mantindre unificats els materials. És una activitat que pretén ser suggeridora i engrescadora per al professorat no avesat en TIC. Amb la seua tasca de resposta oberta es pretén explorar quins són els conceptes previs de què partim.

Comencem

Avui ens iniciem en les caceres de tresors, també dites webquest.

Com podem veure, les penes i inquietuds davant els avenços tecnològics no són cap novetat en la història de la humanitat. L'aparició dels llibres va suposar una revolució en la nostra manera de difondre i abastar la informació, i va permetre l'esdeveniment d'allò que entenem per Edat Moderna
Hom diu que la irrupció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) està transformant, en una mida pareguda, l'escenari de la nostra cultura, en el sentit que permeten a l'usuari passar a ser un agent actiu de la producció i difusió de la informació.

Adolescents que enregistren una pel·lícula amb el mòbil i la pengen al youtube; manifestacions convocades per SMS amb unes poques hores d'antelació; aficionats a la fotografia que publiquen les seues fotos i obtenen una resposta (feedback) instantània d'arreu del món; una nonagenària gallega que decideix fer-se un bloc i que resulta ser un dels més exitosos; la possibilitat d'accedir a quasi qualsevol llibre, en qualsevol idioma i rebre'l a casa en pocs dies; un grup de músics que publica i distribueix gratuïtament la seua música i assoleix una audiència superior a la que mai tingueren els Beatles en el seu moment; premsa que opta per obrir-se a la participació de lectors i lectores i publicar els continguts que subministra; i premsa que abandona el tradicional suport analògic imprès i obté més difusió, audiència i influència social i política que molts altres mitjans convencionals…
I així, innombrables casos.

Què fem el professorat amb tot això?

Tenim la responsabilitat de formar persones que tindran al seu abast una quantitat d'informació a la qual no ha tingut accés abans cap ésser humà.
Què en fem, d'aquest poder de transformació, potencialment brutal?
El controlem?
El reprimim?
Ens desentenem?
L'utilitzem?
Per a què?
Com?

Recursos

La qüestió

Què és el Web 2.0 per a tu, com a professor/a?

Avaluació
1. Primer
  Hauràs de redactar un breu text argumentatiu tot responent aquesta qüestió, i després publicar-lo com un article al teu bloc.
  Pots, i deus, fer servir tots els recursos que trobes al teu abast: enllaços a pàgines d'interès, fotos enganxades, vídeos, cites textuals… no te talles.
  Sigues creativa, opina, implica't, busca contradiccions, dificultats… expressa el que penses i el que sents, encara que siga negatiu.
  
  Faràs aquesta feina per a dimecres vinent, abans de la propera sessió del curset, així que tens temps, però no t'encantes.
2. Segon
  El dimecres, en la primera part de la sessió, farem una avaluació del que han escrit els nostres companys i companyes. Hauràs de revisar els articles que publiquen les altres participants i hi hauràs de fer, almenys, tres comentaris en aquells escrits que vulgues, siga perquè t'agraden, perquè et disgusten, o perquè són persones pròximes a tu, a la teua discreció.
Ànim.

Crèdits

En l'elaboració d'aquesta cacera de tresors han estat de molta ajuda les suggerències d'Antoni Navarro i la paciència de ma filla Úrsula. He fet servir per a redactar-la l'esquema de webquest fornit per Aula 21 i he utilitzat el processador en línia de Google Docs, i el diccionari en línia de Trobat.

Tutorial de marcadors socials

2007-12-10T21:14:00.000+01:00

En aquest breu tutorial aprendrem

què són els marcadors socials
com fer una pàgina de favorits amb del.icio.us
a configurar i insertar un link roll per al nostre bloc

Què són els marcadors socials?

Els marcadors socials no són res diferent dels favorits que normalment anem registrant amb els nostres navegadors. Quan visitem un lloc que ens agrada, volem recordar-ne l'adreça per poder tornar-hi més endavant. D’aquesta manera, a poc a poc, ens anem fent una col·lecció més o menys ordenada de fonts d’informació sobre els temes que més ens interessen. Però aquestes fonts resten per al nostre ús personal, sense que el nostre treball de recerca i descobriment puga ser compartit per la comunitat.

La idea que hi ha darrere del web 2.0 és la democratització del coneixement per mitjà de l’organització horitzontal de la xarxa. Tots formem una comunitat en la qual compartim el poc o molt que descobrim, i tots col·laborem en l’organització d’aquest saber. Els marcadors socials contribueixen a aquesta tasca perquè

permeten compartir els nostres favorits, a través de determinats llocs web, amb el grup de persones que elegim o amb la resta de la humanitat, si es dóna el cas
ens donen accés als nostres favorits des de qualsevol lloc on hi haja un ordinador connectat a la xarxa
ens ajuden a trobar gent amb interessos pareguts als nostres i crear amb ells xarxes d’intercanvi de favorits i, en conseqüència, d’informació

Això es fa mitjantçant els tag, o etiquetes.

Què són els tag?

Els tag, o etiquetes, són paraules que nosaltres trobem rellevants o descriptives dels nostres llocs favorits. Es pot usar una paraula o una llista de paraules per a descriure i etiquetar un lloc –amb un procediment semblant al que seguiríem per a descriure una persona–.

Bloc is bloc podria tindre, entre altres que se’ns puguen ocórrer més tard, a nosaltres o a d'altres persones, etiquetes com web2.0, tutorial, eines, educació, webquest. Podeu anar pensant quines serien les etiquetes més adequades per a assignar al vostre bloc.

Llocs per a compartir

Hi ha molts llocs on podem crear la nostra col·lecció de favorits i compartir-la amb tot el món. Feu una cerca per la xarxa i els trobareu: n'hi ha de molts tipus, a vegades especialitzats en una qüestió o en una afició, com ara Flickr!, que ja coneixeu, i que en la pràctica funciona com una xarxa de marcadors socials específics de la fotografia.

Dos dels llocs més potents, i també amb més tradició, són Technorati i del.icio.us. Nosaltres veurem com funciona aquest últim i provarem algunes de les eines que subministra. Després, podeu investigar quin és el sistema que més s’adapta a les vostres necessitats i gustos.Com sempre, al vostre aire!

Ens creem una pàgina de favorits a del.icio.us

Comencem per accedir a la pàgina d’inici de del.icio.us.

Punxeu a les imatges i les veureu més grans.

Des d’ací ja podem veure algunes de les pàgines que la gent està afegint al corpus d’informació que manega el sistema. Per a fer ús de les seues funcionalitats hem de fer l’habitual procediment de registre on se’ns demana un nom d’usuari, una clau de pas –no oblideu apuntar-la–, una adreça de correu electrònic vàlida, etc.

La particularitat d’aquest procés és que ens indica que hem d’instal·lar un poc de codi a l’ordinador: es tracta de dos botons que apareixeran en la barra del nostre navegador i que ens permetran accedir directament a la nostra pàgina de favorits i anar afegint-ne conforme naveguem. Una vegada hem completat els passos, el nostre navegador hauria de tindre un aspecte paregut a aquest, depenent del navegador o el sistema operatiu que utilitzeu:

Aleshores, ja podem començar a agregar favorits.

En primer lloc, si som a casa amb el nostre navegador carregat de favorits que hem anat acumulant al llarg del temps, podem senzillament importar-los en del.icio.us. Podeu fer-ho a casa tranquil·lament. Ara el que farem és salvar algun favorit mentre naveguem. Podeu fer-ho amb aquesta pàgina o amb qualsevol altra que vos agrade.

Des de la pàgina que vulgueu incorporar al vostre del.icio.us, premeu el botó TAG o post to del.icio.us, segons el que tingueu instal·lat

Se’ns obre una finestra amb una sèrie de camps per a emplenar. Els camps url i description ja estan emplenats per defecte i en la majoria dels casos no ens caldrà tocar-los.

A continuació, hi ha el camp notes, on podem fer unes ratlles que descriguen el lloc. Açò és útil per a quan tenim molts favorits i no recordem de què tractava cadascun d’ells.

Després, i açò és molt important, hem d’escriure els tags o etiquetes que trobem rellevants per a aquesta pàgina. A vegades, si aquesta pàgina ja ha estat marcada amb anterioritat, el sistema ens suggereix els tag que altres persones han utilitzat. Podem punxar damunt d’ells per tal d'incorporar-los. Quan haurem creat una xarxa amb altres persones, podrem afegir aquest favorit a la seua llista.

Per a veure els nostre favorits, punxem el botó my del.icio.us o l’enllaç your bookmarks que hi ha a cada pàgina de del.icio.us.

Compartir els favorits

Podem compartir els nostres favorits fent-los arribar la vostra adreça de del.icio.us, que tindrà un aspecte paregut a aquest :

http//del.icio.us/el-teu-nom-d’usuari

Podeu vore els meus favorits a

http//del.icio.us/amadeu

També podeu crear un link roll i embeure’l al vostre bloc. Vegem com fer-ho.

Fem un link roll amb del.icio.us

Punxem a l’enllaç que hi ha a la part superior de la dreta, on diu settings. Això ens ha de donar accés a un índex amb totes les funcionalitats del nostre del.icio.us. Hi ha moltes particularitats per a investigar ací: podeu editar el vostre perfil, canviar la paraula de pas, editar els vostres favorits… Ara nosaltres punxarem on diu link rolls, en la llista que hi ha sota el nom Blogging.

Així accedim a la pàgina on configurarem el nostre link roll.

Entre les opcions de presentació que tenim, haurem de triar:

show items: poseu la quantitat d’enllaços que apareixeran al vostre llistat
title: el nom amb què identificareu la vostra llista
show tags: marqueu si voleu mostrar les etiquetes de cada ítem
show notes: marqueu si voleu mostrar les notes amb què heu definit cada favorit
icon: trieu la icona que voleu incloure; si no en voleu cap, marqueu none
bullets: les petites icones que han d'aparéixer davant de cada favorit; marqueu none si no en voleu cap
sort: permet ordenar cronològicament o alfabèticament la llista
only this tags: trieu un o més tags si voleu restringir la llista a aquells favorits que el continguen

Conforme aneu fent les vostres eleccions, a la dreta podreu veure una previsualització de com us quedarà el link roll.

Quan el tingueu definit i al vostre gust, només heu de copiar el fragment de codi que apareix a la part superior de la pàgina.

Amb aquesta porció de text, ja podeu accedir als paràmetres de format del vostre bloc i afegir un element nou de pàgina, del tipus html/javascript. En el camp més gran, enganxeu el codi que heu copiat de del.icio.us.

Deseu i ja teniu el vostre flamant link roll al bloc. A partir d’ara, cada vegada que creeu un nou favorit a del.icio.us, si conté l’etiqueta o etiquetes amb què heu configurat el vostre link roll, l’enllaç nou apareixerà dinàmicament al vostre bloc cada vegada que hi accedisca algú.

La secció d’enllaçoc Eines per a blocs del Bloc is bloc està construïda d’aquesta manera.

Que us aprofite.

Creació d'una pàgina d'inici sindicada

2007-12-06T10:02:00.000+01:00

Avui veurem com crear una pàgina d'inici personalitzada i sindicada, i li donarem contingut amb els widgets que més ens interessen.
Nosaltres ho farem amb iGoogle, però és possible fer-ho igualment amb altres eines, com ara Netvibes.

Primer hem d'accedir a Google amb el nostre compte per a tindre la pàgina d'inici disponible en qualsevol ordinador i en qualsevol moment.

Veiem que a la part superior de la dreta hi ha uns petits enllaços, a l'estil google, on diu: iGoogle, El meu compte, Surt, o una cosa pareguda. Hem de punxar sobre iGoogle.

Tenim davant la pàgina des d'on podem començar a afegir continguts al nostre iGoogle. Punxem on diu No teniu una pàgina iGoogle? Comencem ara

Se'ns ofereixen una sèrie de continguts populars com a punt de partença. En podem triar alguns, els que ens agraden més i, quan els haurem marcat, desem els canvis. Després sempre és possible eliminar els continguts que no vulguem tindre i substituir-los per uns altres.

Ja tenim una pàgina bàsica amb els continguts estàndards que hem elegit. Podem reorganitzar els elements i la disposició senzillament en arrossegar-los al lloc que preferim. Com que ja la tenim prou plena, afegirem una nova pestanya per tindre la informació organitzada. Punxem on diu Afegeix una pestanya. Ens eixirà un quadre de diàleg on se'ns demana un nom que la identifique. En l'exemple, he creat una que anomenaré "Curs de Web 2.0", ja veureu per què.

Ara busquem nous gadgets des del directori de Google. A la nostra esquerra tenim un índex de les categories en què google els classifica: Notícies, Eines, Comunicació, Jocs i diversió, Finances, Esports, Estils de vida, Tecnologia.

Si el contingut que ens abelleix, no està disponible com a gadget, sempre podem afegir-lo insertant-hi un flux d'actualització.
Un feed o flux d'actualització ens permet tindre sempre a l'abast les darreres actualitzacions aparegudes en els nostres llocs webs favorits. Punxem on diu Afegeix un feed RSS.

i introduim l'adreça url del lloc que ens interessa. En desar, ens apareix un gadget nou a la pestanya que acabàvem de crear amb la informació més recent publicada en el nostre lloc preferit.

D'aquesta manera tenim a mà, i des d'una única pàgina inicial, les actualitzacions dels llocs sense haver de visitar-los un per un. Ací teniu una captura del meu iGoogle amb els fluxos dels blocs del Curset de l'IES E.Merello.

Proveu a entrar més adreces amb els blocs de les vostres companyes i amigues.
Investigueu les opcions de personalització que hi ha: podeu elegir el tema, que va canviant segons l'hora del dia, la llengua preferida, i molt més.

Bon profit.

Tutorial de Google Docs

2007-11-22T20:14:00.000+01:00

En aquest tutorial farem un repàs a les funcionalitats bàsiques que ens ofereix Google Docs i que ens permetran:

crear un document de text

obrir-ne un des del nostre ordinador

usar el corrector ortogràfic incorporat per a nombroses llengües

compartir-lo amb una altra persona o persones que es troben connectades onsevulla

fer revisions col·laboratives

publicar-lo al web i/o al bloc

Punxeu sobre les imatges per a veure-les més grans, si voleu.

Començarem per accedir al sistema amb el nostre nom d'usuari i contrasenya.

Una vegada hem entrat, podem triar el tipus de document que volem crear: un document de text, un full de càlcul, una presentació o una carpeta.

O bé obtindre un document del nostre disc per a editar-lo en línia.

Elegirem, en aquest tutorial, un document de text, que ens dona accés a una interfície semblant a la de qualsevol aplicació de tractament de textos, amb una sèrie de botons per a formatar el text i un camp en blanc on redactarem.

No cal anar guardant els canvis, perquè mentre estiguem connectats, el sistema va desant automàticament cada cert temps.

També podem inserir-hi enllaços, comentaris, imatges…

Quant tindrem enllestit el primer esborrany del nostre text, podem fer servir també les eines de correcció ortogràfica que s'hi inclouen. Primer, al cantó inferior dret, hi seleccionem l'idioma del text.

Després li demanem que comprove i, si n'hem fetes, les faltes d'ortografia apareixeran ressaltades en groc. En punxar sobre cada paraula, el corrector ens oferirà suggeriments, o podrem afegir aquella paraula o paraules al nostre diccionari personal.

Ara punxarem a la pestanya de la dreta on diu Comparteix

Ací invitarem a la persona o persones amb qui vulguem col·laborar. Aquesta persona rebrà un correu electrònic amb la invitació i un enllaç a la pàgina on podrà fer les edicions o esmenes que considere oportunes.

Quan punxem a la pestanya on diu Revisions veureu totes les versions del document que han estat desades.

Si en seleccionem dues, o més, i fem clic sobre el botó Comparació seleccionada, accedim al document amb cada esmena feta per cada col·laborador ressaltada amb un color diferent.

Quan el tenim enllestit, ja podem publicar el nostre document, tant al web,

per a la qual cosa el Google li atribuirà una adreça URL única

com al nostre bloc si el configurem a la següent pantalla:

A més, podem desar-lo al nostre disc en els formats més freqüents: HTML, Word (.doc), RTF, text, Open Document (.odt).

I ja tenim el nostre document acabat.
I si no t'ha agradat, estira de la cua al gat.
Aquest tutorial ha estat elaborat amb GoogleDocs, amb el navegador Firefox, corrent sobre MacOsX.

Una reflexió visual sobre el web 2.0

2007-11-19T19:40:00.000+01:00

Un fantàstic video que ens convida a entendre l'abast dels canvis que suposen la irrupció del Web 2.0 per a la circulació i l'organització de la informació. El trobe inspirador per a reflexionar sobre les implicacions i conseqüències cognitives, ètiques i polítiques d'esdevindre subjectes del procés de producció del saber quan ens expressem, compartim i publiquem, dins una xarxa horitzontal i no centralitzada. Es titula Web 2.0 ... The Machine is Us/ing Us i, tot i que està en inglis pitinglis, crec que es copsa bé la idea.

Al final, també des del títol, i un poc de biaix, introdueix la fòbia que Kubrik o Mary Shelley tan poèticament ens mostraren a 2001 i a Frankenstein: la por a què la creació humana, la màquina, aprenga i es rebel·le contra el seu creador, l'etern mite de la hybris.

Curset Web 2.0 a l'IES Eduardo Merello

2007-11-17T12:17:00.000+01:00

El passat 24 d'octubre la Begonya i jo vam començar un curset per al CEFIRE de Sagunt sobre usos de la web en secundària. La primera sessió del curset va consistir en una introducció al sistema de blocs de Blogger: els i les assistents havien de seguir el procediment de registre i crear-se el seu bloc. Els resultats, per ara, els teniu ací baix enllaçats.

Montaigne
Apicultura
Treballem al Merello
Filosofia Merello
Cineforam
Literatura y musica/
Xicon
Programación Didáctica
Departament Música IES E. Merello
Parolera
Trip to Dublin
Diari personal/
Curset de blocs
Estudio
Electricidad en linea
Literatura en el IES E. Merello
Merelloies
Maribel
Ximorvedre
Millau
Leonardoconmenius
Dtomatmerello

Més avall, a l'entrada precedent, teniu una petita ressenya dels continguts d'aquest curset.

Eines per a fer un bloc col·laboratiu

2007-11-15T19:09:00.000+01:00

Punxeu per obrir el pdf en flash.
És una prova.

L'Ham de Foc, des de València al món

2007-05-21T01:20:00.001+02:00

Aventura't

2006-06-26T23:16:00.000+02:00

Aventura't

Pleguem

2006-06-21T19:44:00.000+02:00

Companys i companyes: com que ja vam acabar el curs amb lúltima sessió de dimecres amb Felipe Zayas, aquesta pàgina queda com a punt de trobada per tal de referenciar totes aquelles novetats, dubtes o informacions relacionades amb els entorns virtuals i l'ensenyament.
Us convide que hi poseu alguna conclusió, algun comentari, què us va semblar el curs, si heu aprés o si n'heu tret algun trellat. Crec que la pròxima cita la tenim al setembre amb el "blog and beers" saguntí, no? Ja rebreu alguna notificació per correu electrònic.
Bon estiu i que bloquegeu força!

Classe amb Felipe Zayas

2006-06-08T12:43:00.000+02:00

Ahir vam realitzar una sessió amb Felipe Zayas, un home que dedica bona part de la seua professió a l'aplicació de les TIC a l'ensenyament secundari. Per la seua experiència en aquest món de docents -us recorde que va formar part del grup pioner en la preparació de materials per a la reforma educativa, aquesta espiral que mai no es tanca-, les seues paraules ens van obrir una finestra més a la possibilitat que la xarxa ofereix per a la nostra tasca. Pràctic i desmitificador, Zayas ens va oferir dues noves propietats dels entorns virtuals: La Coctelera i Bloggia, sistemes també bastant intuïtius i, pel que sembla, amb més facilitats (?) per crear categories, temes, etc que el blogger. També vam conéixer netvibes, una pàgina d'inici amb un ventall de possibilitats més divers que el google. Us escric algunes adreces que vaig recollir de la sessió:
http://www.netvibes.com
http://www.lacoctelera.com
http://www.lacoctelera.com/vadeblogs
http://www.blogia.com

Ací teniu l'adreça del portal que Felipe Zayas s'ha creat:
http://www.fzayas.com/portal

I per acabar, un nom que cal tenir present:
Glòria Bordons

La setmana que ve acabem el curs. Esperem que aquest Bloc is Bloc reste com a punt de referència mentres decidim què volem ser quan siguem grans.

La pregunta del 1.000.000

2006-05-27T13:07:00.000+02:00

La gran pregunta per pensar sobre la importància de les TIC PER A LA CLASSE DE LLENGUA i LITERATURA ens l'ha proporcionada Bea Marín en la seua pàgina educativa.

¿Quina relació trobes entre els camps semàntics i
Google?

Referències:
Tot sobre Google

XI Jornades de Didàctica de la Dramatització

2006-05-20T20:00:00.000+02:00

Amb motiu de les Jornades a què, amablement, ens ha convidat Toni Navarro, la Begonya i jo hem continuat avui amb la nostra tasca difusora i divulgadora.
Ja m'anava un poc pel cap de fer servir aquest bloc que esteu llegint un mitjà per a centralitzar el poc o molt de coneixements que sobre eines, trucs i novetats, anem trobant, i la sessió d'avui m'ha acabat de decidir. D'aquesta manera, les persones que s'introduisquen en el món blocaire a través nostre, sempre puga tindre un lloc de referència on trobar tant un enllaç, com l'explicació d'un webcast o informació sobre la darrera novetat que ens arribe sobre eines.
Per això, crearé també un índex al sidebar amb les seccions escaients.
Ah! Si voleu veure informació sobre els resultats de les jornades, guaiteu per aquest forat.

Tercera sessió

2006-05-16T16:44:00.000+02:00

Hola amigues :)
En les dues primeres sessions d'aquest curset hem aprés què és un bloc i ens n'hem creat un, hem aprés a fer comentaris, a posar enllaços a altres pàgines web, a il·lustrar les entrades amb imatges i, algunes de vosaltres, també haveu aprés a personalitzar alguns elements de la plantilla, a sincronitzar el vostre bloc a la zona horària, a introduir els vostres enllaços favorits, a definir els meta o mots claus que faran més visible el nostre bloc a la xarxa, a donar d'alta una pàgina al directori d'internet…

En la tercera sessió veurem algunes aplicacions possibles del nostre bloc a l'aula.

Un dels usos més extesos i relativament més senzills d'usar la internet a l'aula és el format del webquest: és una activitat del tipus projecte, sovint realitzada en grup, que consisteix a la recerca en internet d'informació pertinent sobre un tema marcat. Podeu consultar aquesta adreça per a trobar exemples i abundant informació.

Com ja vau veure alguns la setmana passada, aquest bloc és una experiència d'adaptació del format webquest que estic realitzant amb els i les alumnes del PDC 1 d'aquest centre: setmanalment els propose que visiten una sèrie d'adreces d'internet on trobaran informació sobre algun aspecte d'allò que estem actualment treballant a classe. Després, hauran de contestar un senzill qüestionari en un bloc que s'ha creat cadascun d'ells.

A la barra lateral d'aquest bloc hi trobareu alguns recursos que és interessant tenir a l'abast:
- Viquipèdia, en català, i Wikipedia, en castellà, són les enciclopèdies obertes i col·laboratives, en constant ampliació i actualització, que ens acosten, a un clic de distància, el corpus de coneixements de la cultura occidental.
  Per a altres llengües hi trobareu també enllaços.
- Hi ha qui diu que l'autèntica enciclopèdia universal és el Google i, potser, té raó: enginyós sistema de meta o mots clau, permeten afinar moltíssim les cerques fins a trobar informació completíssima o puntualíssima sobre qualsevol cosa o sobre qualsevol persona. Així, per exemple, ací teniu un exemple de com pot arribar a afinar-se una cerca. Internet és una teranyina de llocs enllaçats els uns amb els altres, sí, però és també una xarxa de relacions semàntiques mitjançant l'ús que fan els cercadors dels meta tags. Ací teniu els meta que tenim a La paraula és nostra:
  
  Els meta tags, a vegades anomenats només meta i altres vegades tags són mots que permeten associar la nostra pàgina, foto o podcast de manera significativa amb altres pàgines amb les quals guarda alguna relació semàntica o semblança. D'aquesta manera, és possible agrupar-les per tal de fer-les més accessibles. Aquest és el sistema que usa Flickr! amb les fotos, o del.icio.us amb els bookmarks. També Google se'n serveix per a establir el rang d'una pàgina.
- A més a més, Google ofereix altres eines que ens resulten útils per a la nostra tasca, com un senzill mètode per a fer pàgines web estàtiques –les clàssiques–, un cercador de mapes un creador de calendaris, o allò que se'ls ocórrega d'un dia per a un altre.

En la secció Trucs.

2006-05-11T11:48:00.000+02:00

Hola amics i amigues, col·laboradors i col·laboradores de bloc-is-bloc. Em dic Manuela Poza i sòc professora de llengua castellana a l'IES Almenara. Punxant ací podreu entrar en a voz es crito (avozescrito.blogspot.com). Aquest blog s'ha creat per a treballar en la classe de Redacció i diseny de premsa. Espere que us agrade!

ens coneixem

2006-05-10T19:58:00.000+02:00

si piques ací veuràs el que he fet

2006-05-10T19:52:00.000+02:00

La voz en el desierto. Jueza norteamericana condenada por enviar bienes a Irak, no puede salir de su país.

Que las gacelas no jueguen en tu casa.
Modelo y luchadora por los derechos de las mujeres en Africa

Safo de Lesbos. No os necesito explicar quien es.

Continua el viatge...

2006-05-10T19:50:00.003+02:00

Hola companys i companyes:
Ací estem cara a l'ordinador practicant i al.lucinant en açò de l'hipervincle, realment és fascinant. Cal tindre paciència perque no va tan ràpid com voldríem o després de tot el procés no et deixa mostrar pàgina...però les possibilitats són múltiples i els camins infinits.
Curiosament porten dos hores i mitja sense alçar-nos i quasi sense mirar-nos a la cara i ja com que el trobe a faltar...
Us propose un entretingut viatge amb l'italià i l'anglés.

¿VIAJAMOS JUNTOS?

2006-05-10T19:50:00.002+02:00

Os invito a todos a viajar por mi blog, podemos compartir experiencias de viajes que hayamos hecho por todo el mundo. A mí especialmente me gustan los países de culturas diferentes.Últimamente he estado por varios países del sureste asiático. Ánimo,podemos aprender mucho ¿no?.

Hola bloggers!!!

2006-05-10T19:50:00.001+02:00

Hola a tots, ¿ com aneu amb el vostre bloc? El meu encara no està molt currat.
¿Us agrada la foto? segur que ja esteu pensant en les vacances.

¿Os gusta la foto?

2006-05-10T19:49:00.000+02:00

Es un poco rallante, la verdad

Tot és necessari

2006-05-10T19:47:00.002+02:00

Hola companys:
Vos convide a visitar el meu bloc. Pense que necessitem mirar més cap al nostre interior, pensar en nosaltres i desconnectar un poquet d'este ritme de vida que ens arrossega sense adonar-nos.
Entreu i ja em comentareu!

BALADRE US SALUDA!!!!

2006-05-10T19:47:00.001+02:00

Benvinguts!!! Hem creat un Blog per donar a conèixer el que fem a la nostra escola i us convidem a visitar-nos i que participeu amb els vostres comentaris.
Si voleu entrar-hi clica ací.

AL MUNTONET QUE ENTRE EL NÚMERO...

2006-05-10T19:47:00.000+02:00

Hola companys! com que hem de compartir les nostres experiències vos invite a conéixer el meu bloc i per descomptat espere els vostres comentaris. Ens veiem aviat.

Una experiència amb blocs al PDC

2006-05-09T17:26:00.000+02:00

Com molts de vosaltres ja sabreu, els PDC –els Programes de Diversificació Curricular–, per les seues característiques quant a la reducció d'alumnat, l'agrupació d'assignatures en àmbits i la relativa flexibilitat del cuurículum, permeten experimentar amb els procediments de què ens servim a l'aula per a treballar.
Això m'ha facilitat aquest curs de provar l'ús dels blocs com a eina de comunicació amb l'alumnat, de suport a la seua recerca, i de registre de les activitats.
Fins ara, tots hem fet servir la sala d'ordinadors per a fer una recerca al voltant d'un tema concret o per a confegir un butlletí o un treball de classe.
Tanmateix, almenys jo, no havia provat a fet servir amb major intensitat els recursos que ens ofereix internet com a eix central de l'activitat.

Així, durant aquest trimestre, a més de la marxa normal de classe, amb el típic material fotocopiat, i amb el qual treballem qüestions de llengua i ciències socials, cada dimarts anem a l'aula d'informàtica i ens connectem al bloc de l'Àmbit lingüístic i social, on jo, prèviament, he publicat una o dues activitats que han de realitzar fent servir la internet i que hauran de registrar cadascú al seu bloc. Aquestes activitats formen part del fil d'activitats del trimestre: sovint són complementàries del treball amb material imprés, però altres vegades també són capdals per al desenvolupament de les classes i la progressió de la informació a la qual van accedint.

Aquesta activitat la vam començar, evidentment, quan ens haguérem acostat al funcionament d'un bloc –que alguns ja coneixien per La paraula és nostra–, i amb la creació del bloc personal de cada membre de la classe. No cal dir la il·lusió que els féu fer-se la seua pàgina web.

Els enllaços a la pàgina de cada alumne/a els trobareu a la secció d'enllaços: el qualitat del treball realitzat i els èxits aconseguits difereixen en funció de cada persona, però jo, com a experiment, l'he trobat satisfactori, per la varietat que introdueix en una dinàmica de classe a vegades un poc rutinària i per la possibilitat d'accedir a uns recursos i informació als quals difícilment podríem arribar si no fos d'aquesta manera.
:)

Ja hem començat el curs!

2006-05-04T16:15:00.000+02:00

Ahir vam començar el curs, finalment, i quasi que cadascú de nosaltres tenim el nostre bloc més o menys en marxa: vam aprendre a publicar un bloc, després de fer-nos un compte al Blogger; vam fer alguns comentaris i en vam rebre també. Ara ja només cal anar escrivint i perfilar la utilitat que li donem al nostre bloc a l'aula.
La setmana pròxima aprendrem alguns hacks per a la nostra plantilla, i aprendrem com usar altres eines interessants: a posar un comptador, el sistema Flikr! per a compartir imatges, com penjar un podcast…

Divertiu-vos investigant vosaltres mateixos també ;)

Una revelació

2006-05-04T08:08:00.000+02:00

Després de la primera sessió, heus ací unes paraules que vaig escriure fa un parell de dies per justificar la meua, la nostra participació en aquest curs. Amb la dosi de broma que li correspon, us demane que el llegiu i que en feu algun comentari, benvolgudes alumnes.

A Internet per la Literatura
“Mdme. Bovary c’est moi”
Bill Gates

Per bé que ho semble, el títol d’aquest escrit no és incorrecte. No us estranyeu si el que esperàveu era tot just el contrari. M’explicaré.
Aquests temps que vivim són temps de revoltes virtuals. Al món de l’ensenyament, com en tants d’altres àmbits, hi ha aterrat també la possibilitat de fer servir les noves tecnologies, TICS (“Tinc Tics”, potser el Grau ja ho anunciava al seu espectacle, no?), per a transmetre o, si més no intentar-ho, coneixements a l’alumnat que habita les aules. Parlem de l’Ensenyament Secundari, per exemple. Com podem ensinistrar aquestes bestioles que només pensen en el seu mòbil, la play-station i la salsa rosa? Doncs bé. Sembla que ja és possible tenir-los callats, quiets i atents a una pantalla (una més). Són un bon grapat els col·lectius que s’hi han posat. Encara no han parlat de resultats, però em sembla que l’única utilitat que han trobat a aquestes eines de la batejada blogosfera és per a ús i plaer propis. Em fa la sensació que no paren de donar-hi voltes, com Teseu al laberint, enxarxats en les mil i una novetats inesgotables d’aquest món irreal que, com l’au fènix, s’alimenta de les seues pròpies vísceres.No crec que l’ordinador puga substituir la pissarra, no crec que la pantalla silenciosa i plana siga millor que la profe xarraire i voluminosa, no crec que s’agilitze l’adquisició de coneixements a través d’un ensenyament virtual. No ho crec.
Ara bé, sí que crec en l’ús d’aquests avanços tecnològics com a “mitjà”, com a eina, com a suport de la resta d’eines de què disposem el col·lectiu d’ensenyants. I el que sí que veig interessant és l’ús de les web especialitzades per aprendre nous llenguatges, per descobrir altres maneres de comunicar. Però pel que fa a la relació triangular aula-alumne-profe, deixeu que pose en dubte qualsevol intent de substitució.
Sí que podem considerar l’aspecte ludicopràctic d’aquestes noves eines. Direm que és un joc més. Jugueu, doncs, amb els joves. Feu-los llegir i després que us expliquen el que han llegit. En directe, oralment, i també en diferit, postejant els comentaris en un dels blogs possibles, etc.
Parlem ara de literatura. Coneixeu algú que haja passat de l’ordinador al llibre? Coneixeu algun adolescent que haja apagat l’ordinador perquè hi ha descobert un llibre meravellós que resulta que tenia al seu prestatge i ell no ho sabia? Quines eines màgiques podem fer servir perquè acaben desendollats acaronant les pàgines d’un llibre de poemes?
En canvi, si reflexionem sobre un altre aspecte ben diferent, potser arribarem a bon port. Em referisc al sentit contrari. Us propose el camí invers: donat que com a profes i ensenyants de llengua i literatura tenim un ampli bagatge intel·lectual i, ara sí, dominem les eines necessàries per teoritzar i exemplificar sobre la galeria d’autors i obres que ens han precedit, etc., busquem quin és el camí cap a l’altre domini. Estic convençuda que tot el que sabem ens desvetllarà altres secrets amagats fins ara a l’altra banda de la pantalla. Escopim la Wikipèdia que portem a dintre i ben segur que destaparem la caixa de la saviesa virtual.
Per això la meua revelació ha estat la solució inversament proporcional: deixeu-vos de laberints i conveniu amb mi que tota la Literatura no és més que un camí cap a Internet. Ara sí. Sí en el sentit contrari. Llegireu o rellegireu el Romancero Gitano de Lorca, les Homilies d’Organyà, l’obra poètica de Joan Vinyoli, les novel·les de Kipling i descobrireu que hi ha les claus per descobrir els secrets del blogger que porteu dins. Proveu de crear-ne un, de blog, i descobrireu que la literatura que porteu dins, el Ramon Llull que us habita, no és sinó la veu que us dicta el post, que us fa viatjar d’un bloc a un altre, que us permet d’enllaçar altres llocs, citar, ampliar i corregir tot allò que us caiga de les mans.

Benvinguts companys i companyes, amics i amigues!

2006-05-01T16:23:00.000+02:00

En aquestes sessions intentarem familiaritzar-nos amb algunes eines que considerem interessants i que són al nostre abast per a què investiguem amb elles i les fem servir en la nostra feina.
El que teniu davant de vosaltres és un bloc: la paraula bloc prové de weblog, que seria, més o menys, un diari personal publicat via web. És, per tant, una pàgina web on una persona pot publicar, amb periodicitat, textos, música, imatges, pel·lícules, sobre el tema o qüestió que vulga o li preocupe.
Com aprendrem, cada vegada que l’usuari publica una entrada nova –dit post en anglés– aquesta ocupa el lloc més alt i, per tant, més visible, i desplaça cap avall l’entrada anterior. D’aquesta manera, les entrades queden organitzades amb un ordre cronològic invers. En fer scroll cap a baix anirem trobant les entrades més antigues.
A la dreta o l’esquerra, depenent del disseny que trieu per al vostre bloc o el que haurà triat l’autor/a, hi sol aparéixer una barra lateral amb enllaços i altra informació interessant relativa a l’autor o autores.
Normalment, trobareu el seu perfil, ocupació, aficions, i moltes més coses. També trobarem enllaços que donen accés a les entrades més antigues, arxivades de manera cronològica o agrupades temàticament, si és que el software del bloc ho permet –si no ho permet, es pot fer de tota manera fent una petita marrada, com ja veurem–.

Per a començar, revisem ara el bloc amb què començarem a introduir-nos en tot açò de la blogosfera . Si punxeu a l'enllaç següent entrarem a La paraula és nostra.

Trucs

2006-04-30T19:45:00.000+02:00

En aquesta secció s'arrepleguen comentaris sobre trucs, eines i procediments.

Diverses consideracions

Bloc is bloc

Amics de Joan Valls, apanyat

Visualitzacions diverses i antialiaising

Que sigueu molt productius l'any vinent

Com fer un blogroll amb fluxos d'actualització

Una proposta de webquest

Comencem

Què fem el professorat amb tot això?

Recursos

La qüestió

Avaluació

Crèdits

Tutorial de marcadors socials

Creació d'una pàgina d'inici sindicada

Tutorial de Google Docs

Una reflexió visual sobre el web 2.0

Curset Web 2.0 a l'IES Eduardo Merello

Eines per a fer un bloc col·laboratiu

L'Ham de Foc, des de València al món

Aventura't

Pleguem

Classe amb Felipe Zayas

La pregunta del 1.000.000

XI Jornades de Didàctica de la Dramatització

Tercera sessió

ens coneixem

Continua el viatge...

¿VIAJAMOS JUNTOS?

Hola bloggers!!!

¿Os gusta la foto?

Tot és necessari

BALADRE US SALUDA!!!!

AL MUNTONET QUE ENTRE EL NÚMERO...

Una experiència amb blocs al PDC

Ja hem començat el curs!

Una revelació

Benvinguts companys i companyes, amics i amigues!

Trucs