Eines per comunicar-nos al web

dijous, de maig 04, 2006

Una revelació

Després de la primera sessió, heus ací unes paraules que vaig escriure fa un parell de dies per justificar la meua, la nostra participació en aquest curs. Amb la dosi de broma que li correspon, us demane que el llegiu i que en feu algun comentari, benvolgudes alumnes.

A Internet per la Literatura
“Mdme. Bovary c’est moi”
Bill Gates

Per bé que ho semble, el títol d’aquest escrit no és incorrecte. No us estranyeu si el que esperàveu era tot just el contrari. M’explicaré.
Aquests temps que vivim són temps de revoltes virtuals. Al món de l’ensenyament, com en tants d’altres àmbits, hi ha aterrat també la possibilitat de fer servir les noves tecnologies, TICS (“Tinc Tics”, potser el Grau ja ho anunciava al seu espectacle, no?), per a transmetre o, si més no intentar-ho, coneixements a l’alumnat que habita les aules. Parlem de l’Ensenyament Secundari, per exemple. Com podem ensinistrar aquestes bestioles que només pensen en el seu mòbil, la play-station i la salsa rosa? Doncs bé. Sembla que ja és possible tenir-los callats, quiets i atents a una pantalla (una més). Són un bon grapat els col·lectius que s’hi han posat. Encara no han parlat de resultats, però em sembla que l’única utilitat que han trobat a aquestes eines de la batejada blogosfera és per a ús i plaer propis. Em fa la sensació que no paren de donar-hi voltes, com Teseu al laberint, enxarxats en les mil i una novetats inesgotables d’aquest món irreal que, com l’au fènix, s’alimenta de les seues pròpies vísceres.No crec que l’ordinador puga substituir la pissarra, no crec que la pantalla silenciosa i plana siga millor que la profe xarraire i voluminosa, no crec que s’agilitze l’adquisició de coneixements a través d’un ensenyament virtual. No ho crec.
Ara bé, sí que crec en l’ús d’aquests avanços tecnològics com a “mitjà”, com a eina, com a suport de la resta d’eines de què disposem el col·lectiu d’ensenyants. I el que sí que veig interessant és l’ús de les web especialitzades per aprendre nous llenguatges, per descobrir altres maneres de comunicar. Però pel que fa a la relació triangular aula-alumne-profe, deixeu que pose en dubte qualsevol intent de substitució.
Sí que podem considerar l’aspecte ludicopràctic d’aquestes noves eines. Direm que és un joc més. Jugueu, doncs, amb els joves. Feu-los llegir i després que us expliquen el que han llegit. En directe, oralment, i també en diferit, postejant els comentaris en un dels blogs possibles, etc.
Parlem ara de literatura. Coneixeu algú que haja passat de l’ordinador al llibre? Coneixeu algun adolescent que haja apagat l’ordinador perquè hi ha descobert un llibre meravellós que resulta que tenia al seu prestatge i ell no ho sabia? Quines eines màgiques podem fer servir perquè acaben desendollats acaronant les pàgines d’un llibre de poemes?
En canvi, si reflexionem sobre un altre aspecte ben diferent, potser arribarem a bon port. Em referisc al sentit contrari. Us propose el camí invers: donat que com a profes i ensenyants de llengua i literatura tenim un ampli bagatge intel·lectual i, ara sí, dominem les eines necessàries per teoritzar i exemplificar sobre la galeria d’autors i obres que ens han precedit, etc., busquem quin és el camí cap a l’altre domini. Estic convençuda que tot el que sabem ens desvetllarà altres secrets amagats fins ara a l’altra banda de la pantalla. Escopim la Wikipèdia que portem a dintre i ben segur que destaparem la caixa de la saviesa virtual.
Per això la meua revelació ha estat la solució inversament proporcional: deixeu-vos de laberints i conveniu amb mi que tota la Literatura no és més que un camí cap a Internet. Ara sí. Sí en el sentit contrari. Llegireu o rellegireu el Romancero Gitano de Lorca, les Homilies d’Organyà, l’obra poètica de Joan Vinyoli, les novel·les de Kipling i descobrireu que hi ha les claus per descobrir els secrets del blogger que porteu dins. Proveu de crear-ne un, de blog, i descobrireu que la literatura que porteu dins, el Ramon Llull que us habita, no és sinó la veu que us dicta el post, que us fa viatjar d’un bloc a un altre, que us permet d’enllaçar altres llocs, citar, ampliar i corregir tot allò que us caiga de les mans.

5 comentaris:

Pilar Ariño ha dit...

Begonya, tu com sempre amb força. No sóc una blogger ni sé si podré ser-ho però, de moment jugaré, jugarem amb les paraules com ens dius.

carmen ha dit...

Estoy de acuerdo contigo Begoña, si una profe se emociona al leer un poema a sus alumnos no puede ser sustituida por ninguna realidad virtual, pero yo tengo un sueño: navegando con ellos desde pequeños, hablo de 5º,6º... y buscando la imagen de Lorca de niño puede que quieran oir alguno de sus poemas y ¿por qué no? uno más y más...

Begonya Mezquita ha dit...

ja veig que heu començat a jugar, pilar i carmen. qui no s'arrisca no descobreix el plaer del joc. ara ja tenim una cosa més per aprendre i per compartir amb els nostres alumnes. que bé!

Antoni Navarro ha dit...

I una cosa més amigues. Penseu que per una vegada els profes tenim una eina de reflexió que en la soletat de la nostra estança ens permet llegir-nos, analitzar i extraure conclusions. Parlar de veritat de la nostra professió. Però parlar reflexionant, a 2,3,7... 20 veus i moltes més dels altres que ens llegeixen i no escriuen res (per ara). Sabeu la força d'aquest instrument per millorar la nostra pràctica docent!!! Gràcies Begonya per compartir amb nosaltres els teus dubtes. Ens fan créixer.

maite ha dit...

Crec que hem d'aprofitar totes les eines que tenim a l'abast. I si a més aquestes són conegudes i atractives per al nostre alumnat molt millor. Cal acurtar les distàncies i si la muntanya no va a Mohoma...

Tic educativa

Eines per a blocs

Webquest / Caceres del tresor

Disseny web

els meus tags a del.iciou.us